dilluns, 4 de juny de 2012

Melindros i fartons

Us heu fixat mai que els melindros i els fartons tenen molts punts en comú? Són fets amb massa de farina, són dolços, estan ensucrats, són allargats, habitualment es mengen sucant-los en algun líquid (xocolata, llet, orxata...), tenen una mida similar... Diria que els fartons són propis del País Valencià, mentre que els melindros del Principat, però ara tampoc no m'atreviria a posar-hi la mà al foc (ja se sap que, en cultura tradicional, les afirmacions categòriques duren menys que un mosquit al terrari de les granotes).

En tot cas, l'altre dia hi pensava, i vaig començar a donar-hi voltes. Perquè, realment, es tracta de dos productes alimentaris diferents, o bé són dues maneres diferents de preparar el mateix producte? És a dir, seria correcte dir que al País Valencià els melindros els fan més cilíndrics, mentre que a Catalunya els fartons els fem més aviat plans? O que els fartons catalans són de pa de pessic, mentre que els melindros valencians són així com acroissantats?

Clar, potser melindro i fartó són, senzillament, sinònims, variants dialectals, que defineixen un mateix objecte que té, a l'hora, variants geogràfiques (unes variants que, casualment, coincideixen en llengua i geografia). La resposta seria més senzilla si, per exemple, a Berga tradicionalment els melindros els fessin “a la valenciana”, i a Ontinyent els fartons fossin “a la catalana”: això ens permetria identificar millor les dues coses. Però, clar, no em sona que això sigui així, de manera que aquesta opció, de moment, la descartaríem...

Ei, no us penséssiu que aquest dubte és irrellevant, no pas! Si fossin la mateixa cosa, aleshores els catalans de parla oriental hauríem de referir-nos al producte valencià com a “melindro”. O és que quan aneu a Lleida parleu de trumfes, a Alcoi de creïlles, i al Maresme de patates, eh, llestos?

Perquè, convindrem que aquestes sí que són la mateixa cosa, no? O... Perquè, els fesolets de Santa Pau, són mongetes, o no?

Total, que no ho tinc resolt. Per això encara no m'he posat a pensar sobre si la gralla i la dolçaina són o no el mateix instrument.