dijous, 1 de novembre de 2012

Halloween amb panellets

Com cada any, tornem a embrancar-nos en la discussió de si la celebració de Tots Sants i el Halloween són o no compatibles. M'agradaria aportar també la meva opinió, que ja us avanço que és negativa. M'explico.

La celebració de Tots Sants, tal i com l'hem viscuda tradicionalment al nostre país, és una diada dedicada principalment als que ja no hi són. Com deia fa poc la professora Josefina Roma, és una diada que s'arrela en celebracions antiquíssimes de veneració dels avantpassats (i que, al ser cristianitzada, costà d'encaixar, i per això finalment tenim aquesta dualitat al calendari, del dia de Tots Sants i, l'endemà, de Fidels Difunts). En tot cas, la diada de Tots Sants és aquella que es dedica explícitament a retrobar els avantpassats, les persones que ens han deixat, els nostres éssers estimats que ja no hi són. Per això és el dia de major afluència als cementiris, i per això és una celebració que té aquest caràcter nostàlgic, de recolliment. I, per això, és una celebració que es viu eminentment en l'àmbit familiar, o de la petita comunitat. De la celebració catalana de Tots Sants també és coneguda la seva tradició gastronòmica, per la via del moniato, les castanyes i els panellets. Sovint es diu que és una tradició amb poc glamur, si bé cal entendre que, dins d'una celebració familiar, austera, és un tipus d'aliment la mar de coherent. Alguns antropòlegs afirmen que es tracta de productes (tubercles, fruits secs...) que són de llarga duració, i que per tant tenen un simbolisme relacionat amb la mort o, més ben dit, amb la superació de la mort. Segurament no es podrà demostrar mai, però no em negareu que és una imatge ben bonica.

Halloween, en canvi, o com a mínim el Halloween que ens ha arribat aquí, no té res a veure amb tot això. D'entrada, és una festa. L'objectiu és passar-s'ho bé. També, com Tots Sants, és una celebració relacionada amb la mort, però en aquest cas de forma lúdica: disfressar-se de mort vivent, de calavera... A Catalunya també hi ha constància de tradicions similars, però no pas lúdiques, sinó relacionades amb supersticions, i pors. La dimensió festiva, social, nocturna de la festa d'aquest Halloween contemporani no té res a veure amb la dimensió introspectiva de Tots Sants.

Així doncs, són compatibles? A veure, en la vida tot es pot arreglar. I segurament és ben plausible celebrar el Tots Sants de la manera més tradicional, i a la nit anar a ballar a una discoteca amb una màscara de Freddie Krueger. Però el cert és que la manera de viure una celebració i l'altra, alhora, no són possibles.

Si per Tots Sants no dediquem una estona a recordar aquells que ja no hi són i que ens van estimar, si no aprofitem per a retrobar-nos amb la família, si no sortim al carrer, o a la muntanya, i deixem que l'aire fred de tardor ens acaroni el rostre (la tardor i la mort, mira si n'han inspirat de llibres!), si no dediquem un moment a observar la flama d'una llar de foc, probablement Halloween haurà vençut. Potser un Halloween amb panellets, castanyes i ratafia, però Halloween, en tot cas.