divendres, 31 d’octubre de 2014

La flabiolaire

 

Avui m'ha vingut de gust escriure un sonet. Espero que us agradi:

La flabiolaire

És arribada a plaça just a l'hora
la flabiolaire que farà dansar
amb una melodia que enamora
la tarda d'un vilar de l'Empordà.

El seu cabell té aroma embriagadora
de platges i de salabror de mar,
de càntic de gavina, ocell que plora,
de veles que espurnegen lluny enllà.

Les velles que la miren amb tendresa
coneixen quina en fou sa gran tristesa
i saben que no trobarà consol.

És vídua qui del mar en fou princesa,
sirena que deixà eterna bellesa
per amor a un músic de flabiol.


Imatge: escultura d'una sirena, de Maria Llimona, dels jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. La fotografia és de Jaume Meneses, i l'he treta d'aquí.