dijous, 8 de gener de 2015

La bandúrria: alguns referents musicals

La primera imatge que ens vindrà al cap quan sentim parlar de la bandúrria, si és que ens en ve alguna, segurament serà la d'una tuna universitària. Si gratem més, probablement, recordarem algun grup aragonès de jotes. I, si acabem d'aprofundir en aquesta memòria ràpida, potser rescatarem una d'aquelles orquestres de "pulso y púa" que en algun moment van arribar a estar així com mig de moda. Però, mes enllà dels entorns més especialitzats, l'imaginari social de la bandúrria no acostuma a tenir gaire més recorregut. En el seu moment, quan vaig començar a potinejar aquest instrument, vaig mirar de trobar alguna referència, algun model on recolzar-me. I, evidentment, els primers que vaig trobar van ser aquests tres. Cap d'ells, però, no em va acabar de barrufar del tot: la tuna, per motius evidents (tot i que la formació en sí, un cop apartada la caspa, el vestuari, el repertori i les actituds, té cert interès musical, sobretot pel que fa a tunes de pocs membres). El grup aragonès tampoc, per un excessiu folklorisme (i un context molt allunyat del meu). Finalment, el model orquestral, directament identificat amb la música clàssica, tampoc no m'atreia, ja que sempre m'han interessat més les músiques tradicionals.

Volia dir això que més enllà no hi havia més vida bandurrística? En cap cas! El que passa és que cal gratar una mica més per a trobar-la. L'article d'avui, precisament, el dedico a mostrar alguns referents de la bandúrria on sí que m'hi sento còmode. Són quatre, però en trobaríem més. I, si no ho centrem només en la bandúrria estricta, i abracem la resta d'instruments de doble corda (mandolines, bouzoukis, etc.) la llista seria ja interminable. En tot cas, aquí van els quatre que volia proposar-vos avui:

Al Tall

Per a mi, són el meu referent indiscutible. Amb Manolo Miralles a les bandúrries (a voltes ajudat d'altres artistes, com Maribel Crespo) han sabut crear, a partir de la tradició musical valenciana, un producte musical perfectament rodó, on el so de les bandúrries hi té un paper central. Llàstima que ja hagin plegat!

Al Tall: Lladres

Pep Gimeno (a) Botifarra

Magistral cantaor valencià, li agrada acompanyar-se de magnífics músics de bandúrria, com Juanjo Blanco i Paco Lucas, a l'hora d'interpretar copletes, fandangos, jotes...

Pep Gimeno: El casamiento de Maria La Chapa

Nuevo Mester de Juglaría

Els d'Al Tall no se n'amaguen: el grup castellà, creat el 1969 a Segovia, és un dels seus referents més directes. Luis Martín, un dels fundadors del grup, des dels inicis aporta amb la bandúrria un timbre molt identificatiu del grup, reforçat més tard amb el llaüt de Javier Martín.

Nuevo Mester de Juglaría: 25 pueblecillos

La Ronda de Boltaña

De l'Aragó ens arriba una proposta d'una gran frescor: la Ronda de Boltaña, un grup que amb el nom ho diu gairebé tot, ja que va néixer a Boltaña, amb l'objectiu de recuperar la formació de "ronda" per la festa major. Les bandúrries, instruments imprescindibles de les rondalles, hi tenen un paper destacat, al costat d'instruments propis del nord aragonès: la gaita de boto, la trompa o el chuflo i el salterio.

La Ronda de Boltaña: Salud, país!

Com ja hem dit, de referents n'hi hauria més. De moment, però, podeu gaudir d'aquests, que valen molt la pena, oi que sí? Que no tot són clavelitos de mi corazón!